Cap de nosaltres hauria pensat que viuria mai una situació com la causada per la COVID-19. En qüestió de pocs dies, el sistema sanitari global s’ha vist sotmès a una prova d’estrès de magnituds globals, que ha tingut conseqüències en el sistema global a nivell econòmic i social. Poc a poc, comencem a adonar-nos de l’impacte que la pandèmia ens ha deixat. El sistema sanitari ha pogut capejar el temporal tot i que ha arribat a albirar els seus límits.
Per fer front als reptes que ens depara el futur, comptem amb l’experiència viscuda individualment i col·lectiva. Però per això, necessitem escoltar els professionals de l’àmbit sociosanitari i les persones usuàries que, en darrera instància, son les beneficiàries de les intervencions que es fan a nivell de salut i benestar social.
En aquesta línia, des de Neàpolis s’ha impulsat la creació del Living lab de Salut i Benestar, que té per objectiu cercar els reptes a nivell de salut i benestar social i identificar les necessitats dels diferents col·lectius del sector sociosanitari així com dels usuaris-beneficiaris. Aquest living lab forma part del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) Garraf, sobre Envelliment actiu i saludable i dependència, coordinat pel Consell Comarcal del Garraf, i està cofinançat pel Fons europeu de desenvolupament regional FEDER Catalunya 2014-2020. A més del Living Lab de Neàpolis, el PECT Garraf desplega una sèrie de projectes a través de diverses organitzacions: l’Institut de Robòtica per a la Dependència; la Fundació Ave Maria de Sitges; l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú EPSEVG – UPC i el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf.
Un ecosistema innovador format per tres comunitats
Un living lab és un ecosistema compromès en la innovació oberta i el disseny centrat en l’usuari, on es busca que els agents implicats de la quàdruple hèlix (empresa, centres de recerca, administració pública i ciutadania) s’impliquin en la co-creació de solucions a través de metodologies participatives. Els living labs tenen cinc elements que el caracteritzen: la implicació de l’usuari de manera activa, l’aplicació en un entorn real (testeig i experimentació), la participació multi-agent (implicació dels usuaris-final i altres agents), una aproximació multi-mètode (amb diferents mètodes i eines) i la co-creació (iteració de cicles de disseny amb diferents agents).
El living lab té la finalitat de crear un espai d’interrelació entre els diversos agents implicats en l’àmbit de la salut i el benestar social, per tal de crear solucions innovadores a reptes i necessitats d’aquest àmbit. Per això, està dissenyat per desenvolupar les funcions següents: 1) escàner de necessitats i reptes de l’àmbit de la salut i el benestar social; 2) espai d’interrelació entre els agents de la quàdruple hèlix; 3) ecosistema innovador, que permeti la creació de solucions innovadores; i 4) laboratori de projectes de base tecnològica. En aquest sentit, el living lab és la tecnologia social que fem servir per crear un ecosistema social i digital, en aquest cas, format per tres comunitats principals: la comunitat d’especialistes en salut i benestar de Vilanova i la Geltrú i el Garraf; la comunitat d’usuaris actius, responsables i innovadors (posant l’accent en la comunitat sènior); i la comunitat d’emprenedors de Vilanova i la Geltrú i el Garraf. Aquestes tres comunitats tenen interessos diferents però totes elles estan relacionades i vinculades per les necessitats i reptes de l’àmbit de la salut i el benestar des d’un paradigma salutogènic.
Teleassistència, implicació dels usuaris i lluita contra la solitud
Com a primeres activitats per implicar els agents i identificar els reptes a nivell de salut i benestar, s’han organitzat dos grups de discussió virtuals amb professionals de l’àmbit sociosanitari al llarg dels mesos de de juny i juliol. Entre les dues sessions van assistir més de 30 persones, que van fer aportacions partint del seu camp d’expertesa i la seva experiència personal.
Entre d’altres temes, els participants van destacar la importància de centrar la intervenció en les persones, de millorar la coordinació en la intervenció, de cercar mecanismes per normalitzar la teleassistència, d’implicar la comunitat d’usuaris i millorar la participació i comunicació amb els usuaris. D’altra banda, també es va incidir, sobretot pel que fa a la gent gran i depenent, la importància d’acompanyar la gent per tal de lluitar contra la solitud, tenir cura dels cuidadors i consolidar una comunitat que doni suport en aquesta cura, com a part d’una ciutat cuidadora. Tots aquests temes demanen una resposta coordinada que en molts casos poden tenir una derivada on la tecnologia pot aportar valor a l’hora de definir les possibles solucions.
